El Dia Mundial del Medi Ambient d’aquest any reprèn el tema del 2023: la contaminació per plàstics, la magnitud de la qual l’ha convertit en una de les emergències ambientals més grans de l’actualitat.

L’arrel del problema és molt simple i es troba, d’una banda, en l’ús massiu dels plàstics a les cadenes industrials —més de 400 milions de tones anuals— i, de l’altra, en la lenta degradació de la composició química dels materials amb què es fabriquen. Així, per exemple, una bossa de plàstic de les que fem servir al supermercat pot trigar 150 anys a degradar-se i una simple ampolla d’aigua, més de mil anys.

Aquest repte planetari té un lligam estret amb l’equilibri delicat del cicle de l’aigua, ja que s’estima que una mitjana d’11 milions de tones de plàstic s’aboquen any rere any als oceans: l’equivalent a abocar-hi un camió d'escombraries ple de plàstics cada minut, amb el pes de fins a 1.089 vegades la Torre Eiffel o 46 cops l’espai que ocupa l’illa de Manhattan.

De fet, els nostres mars i oceans ja contenen milions de tones de plàstic que, amb el temps, es desintegren en microplàstics (partícules de mida inferior a 5 mil·límetres), i aquests es descomponen encara més en nanoplàstics (partícules de mida inferior a 0,1 micròmetres). Aquestes fraccions de contaminants plàstics suposen una gran amenaça per a la vida en aquest planeta, des de les plantes i els animals fins als humans, ja que acaben entrant a les nostres cadenes alimentàries i, per tant, als nostres organismes.

A més, els estudis afirmen que el mar Mediterrani representa la sisena zona de més acumulació de residus plàstics del món, amb una concentració de fins al 7 % dels microplàstics del planeta. I el panorama s’agreuja encara més si tenim en compte que al voltant d’un terç del conjunt de deixalles plàstiques acabarà en sòls o masses d'aigua dolça.

La contaminació per plàstics s'estén per tots els racons del planeta i ha esdevingut un dels reptes mediambientals més urgents del nostre temps. És fonamental, doncs, un canvi en l'anomenada “economia del plàstic”, que ha d'evolucionar cap a un sistema que preservi el valor i els beneficis dels plàstics, eliminant-ne els residus i els problemes que generen.

Evitar que els plàstics arribin al medi natural

Agbar fa temps que va posar el focus en la reducció de l’impacte ambiental dels plàstics mitjançant diverses línies de treball. Una d’elles és evitar que arribin al medi natural a través de les xarxes de clavegueram. Això s’aconsegueix amb la instal·lació de xarxes de retenció de residus sòlids als sobreeixidors d’aigües residuals i pluvials, en el cas dels municipis que disposen de xarxes separatives. Aquests elements entren en funcionament en episodis de pluges torrencials i recullen els residus que arrosseguen els col·lectors de sanejament i, d’aquesta manera, eviten l’abocament al medi natural i que la seva acumulació en col·lectors i bombaments provoqui obstruccions i malmeti els equips. La funció principal d'aquest sistema és protegir les lleres dels rius, les platges i la seva biodiversitat. Les xarxes retenen objectes de tota mena, però especialment bastonets per a les orelles, mascaretes, tovalloletes, compreses i altres deixalles que s’aboquen de manera indeguda per embornals, desaigües i vàters.

Tarragona, Sabadell o Rubí són algunes de les ciutats que han incorporat aquesta solució a les xarxes de clavegueram. A Tarragona, des del 2021 s’hi han instal·lat 32 malles que fins avui han recollit més de 37.300 quilos de residus, 18.500 només durant el 2024; 19 d’aquestes malles estan ubicades als sobreeixidors de la platja del Miracle i de l’Arrabassada, i 14 als sobreeixidors del parc fluvial del riu Francolí i a Sant Salvador.

A Sabadell s’han instal·lat un total de 13 malles filtrants, 11 de les quals al riu Ripoll i 2 al riu Sec. En un episodi intens de pluja es poden extreure fins a 200 quilos de residus. De mitjana, des de la seva instal·lació l’any 2020, s’ha evitat que anualment arribin als rius 8.600 quilos de residus.

Rubí també disposa d’aquest tipus de malles des del 2022. Concretament, se’n van instal·lar 10 a la sortida de la galeria del torrent de Ca n’Oriol. Des de llavors es retiren anualment de mitjana 4.000 quilos de residus.

En tots els casos, les malles estan monitorades a través de càmeres per controlar quan és necessari procedir al seu buidatge.

Una solució que s’ha provat efectiva i que ha d’anar ampliant-se per evitar que aquests residus arribin al medi natural i malmetin la qualitat de les aigües, així com els seus ecosistemes i la seva biodiversitat.

L’eliminació dels microplàstics a les depuradores

Una altra línia de treball és l’eliminació dels micro i nanoplàstics en el procés de depuració de les aigües residuals. Les depuradores són un punt d’entrada important dels microplàstics al medi aquàtic, ja que en el procés de tractament no s’aconsegueix eliminar la totalitat d’aquests contaminants. Fibres tèxtils sintètiques, microperles cosmètiques i parts desintegrades de productes de consum que es llencen al vàter van a parar als sistemes de clavegueram procedents de fonts domèstiques i després a les depuradores. Actualment, CETAQUA, el Centre Tecnològic de l’Aigua d’Agbar, participa en el projecte BMRex, finançat per la Comissió Europea, que té com a objectiu el desenvolupament d'un reactor biocatalític capaç de capturar i degradar contaminants en suspensió com els micro i nanoplàstics presents a les aigües residuals.

Sensibilització ciutadana

Finalment, Agbar també considera que la sensibilització de la ciutadania és un altre vector en la lluita contra la presència de residus plàstics en el medi natural. Per aquest motiu, col·labora amb esdeveniments esportius i culturals per tal de reduir-ne l’impacte ambiental a la vegada que es fomenta la hidratació sostenible. Amb la instal·lació de fonts d’aigua potable, la companyia ha contribuït a la descarbonització de proves esportives internacionals com l’Ironman Barcelona. La companyia també ha instal·lat els punts d’avituallament de grans curses populars per evitar el malbaratament d'aigua i els plàstics d’un sol ús, com ara la Mitja Marató Costa Barcelona Maresme, la Trailwalker, l’Oncotrail, la Trirelay, la Mitja Marató de Puigcerdà, la Cursa de Badia, la Cursa Contra el Càncer al Vallès Oriental o la caminada solidària "Fem el camí al teu costat" entre Manresa i Montserrat, entre d’altres.