Ja ha arribat l’estiu i volem refrescar l’ambient, almenys durant el juliol i part de l’agost, amb anècdotes curioses, divertides, relacionades lògicament amb l’aigua, la pluja, les precipitacions en general. Com ja apuntàvem en l’article anterior, el juny ha continuat extremadament plujós en algunes comarques... Més de 300 litres al nord d’Osona o del Lluçanès! I tot, fruit de tempestes. A punts de l’Albera (Alt Empordà), la Garrotxa, el Montseny, el Ripollès o les zones esmentades abans ja freguen els 900 litres, i encara som a inicis de juliol!

Però deixem els pluviòmetres de Catalunya per fer primer precisament una mica d’història del pluviòmetre, aquest estri fonamental d’un observatori, relativament simple però molt efectiu.

PLUVIÒMETRES DE 2400 ANYS: Històricament, aquests instruments tenien, i continuen tenint en extenses zones, una finalitat estrictament agrícola. El primer pluviòmetre documentat es va construir a l’Índia al segle iv aC. Era un bol de font de 45,7 cm de diàmetre al costat d’un mesurador de pluja. Anotaven les lectures a l’“Arthashastra de Kautilya”, famós tractat de l’època, i gràcies a això se sap que queien unes 16 “drones”, l’equivalent a 813 litres anuals, possiblement concentrats en l’època monsònica, del maig al setembre o l’octubre. Fins i tot es pot llegir que “segons com sigui la pluja, el superintendent sembrarà les llavors que requereixen més o menys aigua”. El segon pluviòmetre és palestí. En un llibre que tracta de la vida social entre els segles ii aC i ii dC figuren dades de registres de pluges de quatre anys seguits, amb una mitjana de 540 litres anuals. Van haver de passar 1000 anys per trobar noves dades. L’any 1247, a la Xina es van instal·lar pluviòmetres a les capitals de província i de districte, i fins i tot es van construir pluviòmetres especials fets de bambú en els passos de muntanya per registrar la neu. A la imatge veiem el pluviòmetre de l’Observatori de París el 1846.

EL PLUVIÒMETRE MÉS FAMÓS: Els presentem el pluviòmetre més famós del planeta. Està instal·lat al cràter Commerson, a 2350 metres d’altura, a l’illa de la Reunió. Però expliquem abans alguns trets curiosos d’aquesta singular illa... L’ILLA DE LA PLUJA. Si ens pregunten quina és l’illa més plujosa del planeta, sense cap dubte direm que és la de la Reunió, petita illa situada a l’est de Madagascar. Hi ha altres illes més grans, com Nova Zelanda, on, a la seva part meridional i en el vessant oest de les seves muntanyes, hi ha registres de precipitació molt importants, però la de la Reunió té al seu interior muntanyes com el cim de les Neus, de 3070 metres, o el cim de Fournaise, de 2631 metres, que fan de palanca perquè els vents dominants de l’est adquireixin més ímpetu i descarreguin quantitats de pluja enormes. L’observatori de Les Hautes de Saint-Rose registra una mitjana a l’any d’11 000 litres per metre quadrat, que el converteixen en un dels cinc punts més plujosos del planeta. El mes més plujós de l’any és el febrer. Precisament cap a finals del mes de febrer del 2007, el cicló tropical Gamede va donar pluges torrencials entre els dies 23 i 27. A Cilaos, en quatre dies hi van caure 2600 litres, i pluviòmetres situats en el vessant est del volcà Piton de la Fournaise van recollir, aquells quatre dies, fins a 4800 litres, és a dir, vuit vegades la pluja que cau en un any a Barcelona. L’illa de la Reunió té dos rècords mundials: la precipitació més elevada en 24 hores, amb 1880 litres el 16 de març del 1952, i la pluja més intensa en 1 hora, amb 261 litres. Tot i això, si es dirigeix a la costa oest, protegida de les pluges torrencials per les mateixes muntanyes, la precipitació total en un any a penes assoleix els 1000 litres. A causa de l’extraordinària pluviositat, a l’interior de l’illa es troben paisatges exuberants de vegetació i cascades espectaculars a l’interior de profunds cràters. Vegem una imatge del pluviòmetre que ha registrat aquests rècords.

El drosòmetre: Volíem explicar-los un pluviòmetre poc convencional —té potes, camina i és força precís—, però ho deixarem per a l’article següent; sapiguem, abans, el valor que pot arribar a tenir la rosada en llocs àrids. Segurament, en més d’una ocasió, vostè s’ha volgut asseure en un banc a primeres hores del matí i ha hagut d’assecar-lo prèviament, ja que es trobava xop de rosada. Si hagués disposat d’un DROSÒMETRE, en podria haver mesurat la quantitat de rosada formada. Aquest instrument mesura precisament la quantitat de rosada dipositada durant una nit sobre una superfície seca. A l’illa de Lanzarote es conreen vinyes regades gairebé exclusivament amb la humitat proporcionada per la rosada; vegem-ne aquesta imatge tan curiosa.

El drosòmetre ens indica la quantitat d’aigua que pot obtenir una planta en una regió molt àrida. Al desert d’Atacama, que ja coneixem per les xarxes “atrapaboires”, se n’hi han instal·lat en diversos punts per conèixer les zones amb més rosada i obtenir més benefici dels cultius.