Tots els fenòmens meteorològics tenen una explicació, que intentem transmetre en aquests articles. Però també ens agrada compartir una visió més màgica, fins i tot romàntica, i poc científica dels fenòmens meteorològics. I, per sort, llegendes en tenim un munt. Avui viatjarem a països freds per tenir una visió «diferent» de la meteorologia... i, com moltes llegendes, amb guions propis d’una pel·lícula de por. Deixi volar la imaginació... i abrigui’s.

ENTREMALIADURES D’UN TROL: Si a Suècia una activitat a l’aire lliure és suspesa per una pluja o tempesta sobtada, ja tenen a qui donar-ne la culpa: a algun trol amb ganes de jugar i fer males passades.

Ja al segle ix, el poeta suec Bragi Boddason ens dona unes primeres referències d’aquests éssers màgics: «M’anomenen trol, rosegadora de la Lluna, gegant dels vendavals, maledicció de les pluges...». Els trols tenen la facultat de poder fer-se invisibles i viatjar sobre els vents. A la regió de Närke, al centre de Suècia, diuen que hi continua habitant la trol del vent, anomenada Ysätters-Kajsa. És feliç i juganera, i habita en una planura envoltada de muntanyes. Quan el vent és prou fort, cavalca sobre ell i visita les comarques veïnes; i és llavors quan comença una llarga llista d’entremaliadures: a l’hivern observa la gent als trineus i acostuma a provocar tempestes de neu, de manera que els impedeix arribar a casa seva a temps. A l’estiu, quan els camperols ja han carregat els seus carros de fenc, provoca tempestes de pluja i vent tan sols per molestar. També té la facultat de fer més espesses les boires perquè els camperols es perdin. Si la dona del vicari prepara un berenar al seu jardí, provocarà un vendaval que aixecarà les estovalles i tirarà per terra tot el menjar; i si acaba d’estendre la roba, el vent aixecarà una polseguera per embrutar-la.

Quan el vent venia del mar Bàltic, penetrava cap a l’interior fins a Närke i allà xocava amb els turons situats al nord, després amb els de l’est i, finalment, amb els de l’oest, i llavors es formava un remolí enorme. La nostra trol veia la planícia com una sala de ball enorme i es posava a ballar arrossegada pel vent arremolinat. Malgrat les nombroses entremaliadures i bromes, algunes una mica pesades, els habitants de la regió no li tenien massa antipatia, ja que intentava molestar tan sols a la gent deshonesta i busca-raons, mentre que la gent honesta i els nens els deixava tranquils.

Passem de Suècia a Noruega i en aquest país trobem imatges de muntanyes boiroses, cel borrascós i trols camuflats en forma de roques o arbres, o amagats rere les cascades o en coves. El compositor noruec Edvard Grieg (1843-1907), nascut a Bergen, la ciutat més plujosa d’Europa, plasma en algunes de les seves composicions l’ambient plujós, màgic, carregat de llegendes de la seva regió. A la seva obra més coneguda, Peer Gynt, basada en l’obra homònima de Henrik Ibsen, és possible submergir-se en aquest ambient. També, de les seves delicioses Peces líriques per a piano li recomanem que escolti «Dansa de la primavera», «Vespre a les muntanyes», «Calma als boscos» o la «Marxa dels trols». Per cert, la casa on habitaven Grieg i la seva esposa es deia Troldhaugen, o ‘turó del Trol’.

DÉUS DE L’ÀRTIC: Els inuit són un poble indígena que habita al voltant de l’Àrtic, des d’Alaska fins a Grenlàndia i el nord del Canadà. Una de les seves històries més arrelades és la creença que les aurores boreals o llums del nord són els esperits de familiars o amics que han mort i ballen en l’altra vida. Però la llegenda que més ens ha cridat l’atenció és la de Sedna.

Sedna és la deessa del mar i dels animals marins. Tenia una extraordinària bellesa i vivia amb el seu pare vidu en una llunyana illa. Un dia va aparèixer un vaixell tripulat per un capità ben plantat. Ella se’n va enamorar i va marxar amb ell. Però, poc temps després, Sedna es va adonar que el capità no era més que un xaman, un bruixot. Els laments que va emetre en adonar-se de la veritable identitat del capità van arribar fins a l’illa on habitava el seu pare, qui ràpidament va embarcar en un caiac. Va aconseguir rescatar la seva filla de les mans del xaman, però aquest, en adonar-se del rapte i gràcies als seus poders màgics, va desencadenar una terrible tempesta sobre el mar. El pare, creient que la tempesta era voluntat dels déus marins, va llançar la seva filla al mar, però ella es va agafar al caiac, així que el pare va optar per tallar-li els dits, que es van convertir en peixos. I com que la filla no es desprenia de l’embarcació, li va tallar les mans, que es van convertir en morses, balenes i altres animals marins.