En el darrer article els vam prometre la presentació d’un estudi sobre els aiguats a Catalunya, concretament dels darrers cinquanta anys. Ho hem fet per mesos, per veure en quins períodes de l’any es presenten més sovint episodis de temporals o de tempestes violentes.

Tardors complicades: el titular d’aquest estudi podria ser aquest, «Tardors complicades». Com a país mediterrani, durant el període comprès entre la segona quinzena d’agost i finals de novembre és quan, estadísticament, es poden presentar els fenòmens més violents. Incloem l’agost perquè, a diferència del País Valencià i del sud de la Península, durant la segona quinzena d’aquest mes es poden presentar tempestes fortes o, fins i tot, algun primer temporal destacable.

Hem analitzat mes a mes, des del 1970, totes les situacions que han comportat danys més o menys destacables en l’agricultura i en infraestructures, i en alguns casos, malauradament, pèrdua de vides humanes. Aquest n’és el resultat:

• GENER: 7
• FEBRER: 1
• MARÇ: 3
• ABRIL: 1
• MAIG: 7
• JUNY: 7
• JULIOL: 6
• AGOST: 23
• SETEMBRE: 28
• OCTUBRE: 15
• NOVEMBRE: 12
• DESEMBRE: 6

Podem observar que el mes de febrer és difícil trobar situacions de grans aiguats o tempestes, igual que el mes d’abril, malgrat estar en plena primavera. Curiosament, l’única situació important en un mes d’abril és la d’enguany, amb rècords de pluja que ja vam explicar en un article anterior. Les poques situacions d’aiguats al juliol són fruit de fortes tempestes, no pas de temporals de llevant, pràcticament inexistents durant l’estiu. Però veiem que, de l’agost a l’octubre, es disparen les situacions de risc, especialment entre el 15-20 d’agost i el 15 d’octubre, període en què es presenten fortes tempestes, aiguats o temporals de llevant, típics de la Mediterrània. Les situacions severes del novembre, el desembre i el gener són quasi sempre fruit de llevantades o de situacions del sud. Aquestes darreres comporten grans precipitacions al vessant sud del Pirineu, com la del novembre del 1982.

Cal destacar el paper, molt important, que els darrers anys està tenint l’escalfament global. Podem assegurar que, des de finals de la dècada dels noranta, el nombre i la intensitat dels fenòmens severs estan augmentant: les tempestes són més fortes i més freqüents; les borrasques, quan apareixen, són més profundes, però també els períodes de sequera poden ser més perllongats.

Hi ha un fet rellevant a comentar: la mitjana de precipitació en les darreres dècades no ha variat substancialment; no obstant això, el nombre de dies de precipitació ha disminuït, la qual cosa evidencia que la torrencialitat de la precipitació està augmentant i ho continuarà fent.

Però ja hem entrat en la segona part de l’article i encara no hem fet referència al títol: «Primavera massa plujosa».

Doncs sí, està sent notícia important la quantitat d’aigua que està caient aquesta primavera en força comarques catalanes. Els darrers dies, des de Taiko Meteorologia hem pogut parlar amb persones vinculades a diversos sectors, com ara l’agricultura, l’energia, els serveis…, i concretament al món agrícola estan fins al capdamunt de tanta aigua. Els n’explicarem un cas curiós: fa tres anys vam iniciar els serveis amb una empresa familiar de Sant Boi de Lluçanès; tenen 600 vaques i necessiten saber si plourà a mitjà termini pel tema de les pastures, si plourà pel febrer quan les vaques van de part i el fang impedeix treballar adequadament… Quan vam iniciar el servei, el Lluçanès feia pena: roures i alzines mig mortes per la manca d’aigua, rieres seques, sense pastura, i la poca que hi havia estava tota esgrogueïda… Des de fa unes setmanes, el responsable de l’empresa n’està fart, de l’aigua. El gener amb rècords de pluja pel temporal Glòria, el març amb temporals de pluja, l’abril amb rècords de pluja, i des de finals del maig han caigut més de 250 litres per les tempestes. La terra, els boscos, els camps ja no poden absorbir més aigua: gota que cau, gota que va a parar a rius i rieres, que porten un cabal impressionant; tot està molt verd, molt maco…, però les pastures s’estan podrint de tanta humitat, els cereals estan xafats de tanta aigua…; la irregularitat és cada cop més accentuada.

Però l’altra cara de la moneda es troba en l’estat dels aqüífers, els pous, els embassaments… Aigua a dojo que garanteix un estiu sense problemes. Però recordem que aquests és un país de contrastos! I encara que tinguem ara força aigua, qui sap com estarem d’aquí a un any. Cal sempre estalviar-ne, cuidar-la i fer-ne un bon ús.

I per acabar, unes dades curioses: enguany, si l’estiu continua sent tempestuós i la tardor plujosa, es podrien registrar rècords de pluja en força indrets. Imaginem-nos una casa amb una teulada de 100 metres quadrats a Barcelona, on, fins al 16 de juny i des de l’1 de gener, han caigut uns 550 litres. Si poguéssim emmagatzemar l’aigua que cau sobre la teulada, disposaríem de 55 000 litres, i si al final d’any arribéssim als 1000 litres, com va passar el 2018, tindríem 100 000 litres d’aigua. En zones de secà com les Borges Blanques ja porten 350 litres… És a dir, 35 000 litres guardats!… Fa pensar.