La reutilització de les aigües depurades és una de les solucions més efectives -i que ja funcionen actualment- per fer front a l’escassetat hídrica. L’aigua regenerada, un cop depurada, es pot retornar en condicions òptimes als rius i aqüífers per començar de nou el cicle urbà de l’aigua. Espanya és un referent mundial en la regeneració de l’aigua i té experts com Javier Santos Ramírez, director de Tractaments d’Aigua i Economia Circular d’Agbar. La seva experiència apunta a un futur més optimista en què es pugui reutilitzar l’aigua seguint un model circular i, així, alleujar la pressió que els diferents usos exerceixen sobre els ecosistemes hídrics.

Què és l’aigua regenerada?
Després de depurar les aigües residuals, disposem d’instal•lacions que tornen a tractar aquestes aigües depurades, de manera que s’obté una aigua de molta més qualitat i que elimina la resta de microorganismes o patògens que encara puguin quedar a l’aigua depurada. L’aigua resultant d’aquest procés és aigua regenerada perfectament adequada per a usos agrícoles i industrials, o per injectar en aqüífers, mantenir cabals ecològics, netejar carrers, regar parcs, etc.

Quins percentatges aproximats d’ús d’aigua fem?
A Espanya, el consum d’aigua es distribueix majoritàriament en el sector de l’agricultura, que utilitza el 80 % de l’aigua; l’abastament de nuclis urbans en consumeix el 14 %, i la indústria en representa el 6 %.

Per tant, si alimentéssim la indústria i el camp amb aigua regenerada…
Reduiríem de manera espectacular l’extracció d’aigua dels rius, dels aqüífers, i altres formes d’obtenció d’aigua. Hi insisteixo: de l’aigua depurada i que, per tant, ja ha tingut un ús, n’obtenim aigua regenerada perfectament reutilitzable, i tornem a començar… Gairebé tancaríem el cicle de l’aigua completament.

Pel que ens explica, ens podríem imaginar un gran dipòsit d’aigua del qual, per exemple, una ciutat com Barcelona viuria eternament i només reposaria la que s’evapora i es perd...
Aquest seria el màxim exemple de gestió circular de l’aigua, i m’aventuraria a dir que de qualsevol altre projecte d’economia circular a escala mundial. D’aquí ve la potencialitat que té l’aigua regenerada, perquè permet desacoblar les sequeres del subministrament d’aigua.

• Amb la regeneració, podríem tornar a disposar de més del 90 % de l’aigua que hem extret del medi. 

M’ho pot explicar amb més detall, això?

L’aigua es capta del riu, dels aqüífers… i es potabilitza, es fa servir i arriba a la depuradora que la tracta. Si, a això, hi sumem el procés de regeneració, podríem tornar a disposar de més del 90 % de l’aigua que hem extret anteriorment del medi. És a dir, la nostra extracció d’aigua de la natura es reduiria dràsticament i, per tant, no dependríem tant dels cicles de sequera.

I, des del punt de vista tecnològic, estem preparats, o parlem del futur?
No és cap problema de tecnologia ni de legislació.

I quin és el problema?
El problema és multifactorial. Però hi ha dades irrefutables, com ara que regenerar mil litres d’aigua ja depurada costa al voltant de 10-15 cèntims. Si dessalem l’aigua, fàcilment podem parlar de quatre o cinc vegades aquest cost. Per poder regenerar moltíssima més aigua, calen inversions que a mitjà i llarg termini serien infinitament més rendibles que, per exemple, les dessaladores, que són unes grans consumidores energètiques. A més, hi ha una altra sèrie de reptes que caldria abordar: necessitem una governança clara, ètica i transparent dels serveis urbans de l’aigua. Per aquest motiu, es fa necessària la figura d’un regulador independent, que permeti arribar a un consens global pels usos de l’aigua, i que permeti donar valor real a la producció d’aigua regenerada. També obligarà a controlar millor els abocaments que avui es produeixen a les xarxes de sanejament i a millorar els controls analítics actuals en temps real. És a dir, hem d’acompanyar la necessària transformació digital de les nostres plantes de tractament.

El canvi climàtic fa anys que avisa…
Claríssim. L’aigua regenerada permet augmentar la resiliència hídrica de qualsevol territori, de manera que permetria reduir la pressió sobre un altre tipus de fonts alternatives com l’aigua dessalinitzada o els transvasaments. 

Quina quantitat d’aigua es regenera ara mateix a Espanya?
Espanya n’és líder europeu i regenera el 7,1 % de l’aigua. Nosaltres, com a companyia, estem regenerant entre un 13 % i un 14 % de l’aigua que tractem. Ens hauríem de marcar un objectiu de país d’acabar la dècada regenerant un 50 % de l’aigua que fem servir.

Què requereix la nova directiva Europa que entra en vigor el 2023?
La nova directiva de depuració i les futures reglamentacions que vindran en matèria d’aigües regenerades ens donen les consignes clares sobre què és el que hem de fer. Europa va esquivar, moltes vegades, el tema de l’aigua regenerada perquè la majoria dels estats europeus no tenien problemes d’escassetat hídrica, però el canvi climàtic també els està generant episodis de sequera i s’han adonat que els ha arribat l’hora d’invertir en regeneració.

A Espanya, en qui ens inspirem?
A Espanya en som un referent mundial. La millor tecnologia del món la tenim aquí. Insisteixo que el cercle gairebé tancat de l’aigua ja és possible. És un tema d’inversions inicials i manteniment dels sistemes de regeneració actuals, amb un retorn altíssim tant des del punt de vista mediambiental com des del social i l’econòmic.

• Ens hauríem de marcar un objectiu de país d’acabar la dècada regenerant un 50 % de l’aigua que fem servir. 

Invertir perquè això fos diferent, ens demanaria molt de temps?

Si els processos fossin àgils, en quatre o cinc anys podríem tenir estacions de regeneració a les principals ciutats d’Espanya. Una altra cosa, però, és la burocràcia i els ritmes administratius.

Costa entendre que no es duguin a terme aquestes inversions.
Cert. Trobo a faltar que les administracions públiques i les entitats promotores de l’economia circular no insisteixin més en la necessitat de créixer en regeneració. Un altre exemple: a Barcelona som capaços d’enviar aigua regenerada uns quants quilòmetres aigües amunt del riu Llobregat. Allà es barreja de manera natural a la llera i la tornem a potabilitzar. Hem de canviar la mala percepció sobre això, ja que ho fem des de sempre, perquè les potabilitzadores costaneres capten l’aigua dels nostres rius, sobre els quals, prèviament, les depuradores de localitats que hi ha aigües amunt ja hi han abocat les seves aigües tractades.

És a dir, ja consumim aigua regenerada…
Potabilitzada. Com he comentat, primer depurem, després regenerem i, si ha d’anar a consum humà, la retornem al medi perquè torni a entrar en el cicle i sigui potabilitzada.