Nacions Unides explora, en el Dia Mundial de l’Aigua, la connexió entre aigua i gènere en la gestió dels recursos hídrics com a clau per assegurar un accés equitatiu i sostenible. El compromís de Veolia amb aquest objectiu és ferm: garantir que totes les persones disposin d’aigua apostant per solucions innovadores, amb l’impuls de les aliances.

Cada 22 de març, les Nacions Unides promouen el Dia Mundial de l’Aigua per sensibilitzar sobre la importància vital d’aquest recurs natural. La campanya d’enguany, Aigua i gènere, posa de manifest com la manca d’accés a l’aigua potable i el sanejament afecta especialment les dones i les nenes, i en limita les oportunitats educatives, econòmiques i de desenvolupament. Amb el lema “On flueix l’aigua, creix la igualtat”, la iniciativa enalteix el lideratge femení en la gestió dels recursos hídrics com a clau per assegurar un model més equitatiu i sostenible.

L’arribada de l’aigua potable a les nostres llars, entre els segles xix i xx, va suposar una transformació social profunda. Va alliberar moltes dones de la tasca feixuga d’anar a buscar aigua i va facilitar-ne l’accés a l’educació i al mercat laboral. Avui vivim en un entorn amb serveis d’aigua de qualitat, però el nostre país afronta una situació de manca de recursos hídrics agreujada pel canvi climàtic.

En aquest context, la gestió eficient i socialment responsable de l’aigua esdevé fonamental. Veolia, referent global en serveis d’aigua, energia i residus, i amb un fort arrelament local, compta amb la capacitat operativa, el coneixement expert i la tecnologia necessària per impulsar projectes basats en la innovació i l’economia circular. El seu compromís és garantir que totes les persones tinguin accés a l’aigua de manera inclusiva i sostenible, a través de la innovació, el diàleg amb els seus grups de relació i les aliances publicoprivades.

La companyia promou la seguretat ecològica per protegir tant els territoris com les persones. Ja el 2012 va ser pionera en la implantació de mesures socials per combatre la desigualtat i l’exclusió en col·lectius vulnerables, amb la creació de fons i tarifes socials, que s’anticipaven a la legislació. Avui, aquest compromís es concreta en un pla d’acció social basat en tres eixos: la generació d’oportunitats educatives, la millora de l’ocupabilitat i la creació de comunitats sostenibles.

A Catalunya, aquesta voluntat es tradueix en iniciatives que busquen garantir que l’aigua sigui un recurs accessible per a tothom. Les accions inclouen acords amb municipis per combatre la pobresa energètica i la vulnerabilitat econòmica, així com programes que fomenten les oportunitats educatives i laborals per als col·lectius que més ho necessiten.

El desplegament d’aquests acords no només assegura l’accés a l’aigua a les persones en situació de precarietat econòmica, sinó que també permet donar resposta a les realitats socials de cada municipi i impulsar projectes de futur a escala local.

Més de 3,5 M€ per combatre la pobresa energètica

Actualment, la companyia ha signat 125 convenis amb ajuntaments, consells comarcals i mancomunitats de municipis catalans per combatre la pobresa energètica i la vulnerabilitat econòmica. Entre el 2019 i el 2025, s’han destinat més de 3,5 milions d’euros a garantir el subministrament d’aigua a persones en situació de precarietat, d’acord amb els informes de risc d’exclusió residencial elaborats pels serveis socials municipals. A través d’aquests acords, s’han establert fons de solidaritat entre la companyia i les administracions locals que permeten a l’empresa assumir el pagament dels conceptes de la factura d’aigua dels quals és titular.

Creació d’oportunitats educatives i laborals

La companyia també col·labora amb entitats del tercer sector i administracions locals per fomentar l’empoderament i la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat.

Juntament amb la Creu Roja i els ajuntaments de Rubí i de Martorell, per exemple, la companyia ha finalitzat recentment la segona edició del programa ONA Activa’t, una iniciativa que ofereix itineraris personalitzats d’orientació, formació i acompanyament psicosocial per facilitar noves oportunitats laborals. Des del 2023, una quarantena de persones d’entre 31 i 66 anys s’han beneficiat d’aquest projecte, i moltes d’elles han trobat feina en sectors com la logística, l’hostaleria, l’educació o el comerç.

A Manlleu, Veolia i la Fundació Albir han iniciat el desplegament del programa Green Jobs, una iniciativa que ofereix oportunitats educatives i laborals a joves d’entre 16 i 29 anys en situació de vulnerabilitat que han abandonat prematurament els estudis. Actualment, beneficia 14 alumnes que cursen un certificat de professionalitat en llauneria i que, dins del programa formatiu, reben també un mòdul de 20 hores dedicat a l’ocupabilitat verda.

En l’àmbit de l’educació superior, la companyia promou el programa Beques Joves Talents, que enguany celebra la seva tercera edició. Aquesta iniciativa té com a objectiu facilitar l’accés universitari a estudiants d’excel·lència acadèmica amb recursos econòmics limitats, preferentment en disciplines STEAM.

Innovació i digitalització al servei d’una gestió sostenible de l’aigua

La innovació i la digitalització també tenen un paper clau en la transformació del cicle de l’aigua. Mitjançant projectes basats en l’economia circular i les noves tecnologies, la companyia treballa per consolidar un servei més eficient, transparent i resilient.

Amb quatre projectes PERTE a Catalunya i 19 milions d’inversió, Veolia impulsa una transformació digital i ambiental que beneficiarà quatre milions de persones en 46 municipis, amb la qual cosa millorarà la resiliència del servei i enfortirà l’economia local. Aquests quatre PERTE comparteixen un propòsit comú: dotar el cicle urbà de l’aigua d’una columna vertebral digital capaç d’anticipar riscos, optimitzar recursos i prendre decisions basades en dades en temps real per preparar el territori per a episodis meteorològics extrems.

A Cambrils, de la mà de Comaigua, hem desenvolupat el projecte LIFE REMAR, que ha demostrat la viabilitat d’una solució basada en la natura per recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigües residuals tractades a la depuradora. Mitjançant un sistema de barreres reactives que milloren la qualitat de l’aigua i eliminen contaminants emergents, la solució ha demostrat la seva efectivitat. Ara el projecte inicia una segona fase i s’està treballant conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per augmentar els recursos hídrics de l’aqüífer del Baix Camp continuant amb la infiltració de les aigües tractades a la depuradora de Cambrils, en la mateixa proporció que al llarg del projecte LIFE REMAR, per respectar el disseny de les basses i optimitzar l’eliminació dels contaminants. Al mateix temps, i també en col·laboració amb l’ACA, s’està estudiant la possibilitat d’un escalat d’aquesta tecnologia a altres territoris de l’entorn.

A Sabadell, Aigües Sabadell destina aigua regenerada procedent de la depuradora a usos no potables, com ara usos municipals o la descàrrega de sanitaris al polígon de Sant Pau de Riu-sec. En aquesta zona de Sabadell hi ha una xarxa de distribució dual (potable i regenerada) i, l’any 2025, més del 50 % de l’aigua consumida pels comerços i les indústries va ser regenerada. Ara, l’Ajuntament i Aigües Sabadell estan fent créixer aquesta xarxa d’aigua regenerada cap a l’oest i el nord de la ciutat, i en una primera fase arribarà al barri de Can Gambús. La companyia també destaca per haver implementat accions en el camp de l’aprofitament d’aigües freàtiques, amb la nova potabilitzadora de Serra d’en Camaró, que, en el marc del projecte Sabadell Aigua Circular, permetrà tractar anualment fins a 1 hectòmetre cúbic d’aigua procedent de pous i mines de la ciutat per a la seva potabilització. Amb aquestes iniciatives, es preveu que el 20 % de l’aigua que es consumeix a la ciutat en tot un any sigui procedent de recursos no convencionals.

Per la seva banda, a Tarragona, Ematsa acaba de posar en marxa la nova potabilitzadora de Bonavista, una infraestructura estratègica que tractarà l’aigua que prové dels pous de la Boella i Soler-Bas i que millorarà la qualitat de l’aigua a la zona de ponent de la ciutat, a més de complementar el subministrament que arriba del riu Ebre.

En conjunt, totes aquestes iniciatives contribueixen a avançar cap a un model de gestió de l’aigua més eficient, sostenible i inclusiu, adaptat a les necessitats dels municipis i de la ciutadania.